Vaig enfilar muntanya amunt per Santa Susanna fins a trencar el PR-C146, sender que uneix Calella i Tordera, i un cop allà vaig deixar-me caure pel camí dels Kiwis, que va fins a Tordera (tota la vida pensant que aquesta era una fruita tropical procedent de Nova Zelanda o algun altre país limítrof, i resulta que al Maresme en tenim, com a mínim, una plantació). Abans d'arribar al PR-C146, em veig obligat a dir que hi ha un tram farcit de petits salts que fan les delícies de qualsevol amant de la btt.
Un cop a Tordera vaig parar a fer un mos (altrament dit botifarra amb mongetes) a Can Dieta per agafar forces pel tram final, que vaig començar a enfilar un cop havia creuat la N-II a l'alçada de Tordera. A partir d'allà, comença un camí ample de terra que travessa una urbanització, així com algunes vinyes -no oblidem que a Palafolls es fa vi, entre d'altres. Mentre m'anava amarant de la pau que desprèn aquest municipi, de sobte em vaig trobar cara a cara amb el castell, a l'esquerra d'un camí asfaltat per on estava pujant.
Una mica d'història
El Castell de Palafolls està datat de principis del s.XI, concretament del 1035. En un principi era propietat dels Humbert de Sesagudes, que també comptaven en el seu haver amb el Castell de Montpalau, a Pineda de Mar. Poc després va passar a mans de Bernat Gausfred, els descendents del qual ja s'anomenaven Palafolls de cognom. Al llarg de la història va anar canviant de mans força sovint fins que, a finals del s.XIX, va passar a pertànyer a l'Estat.
Diu la llegenda que el castell amaga enterrat un gran tresor. El fet d'ésser abandonat va propiciar que comencés un procés d'enrunament que va deixar amagat sota les runes un burro d'or massís. S'explica que només és possible treure'l del castell la nit de Nadal quan les campanes toquen les dotze, això sí, amb l'única condició d'estar ben lluny quan soni l'última campanada. De no ser així, el burro passarà d'ésser d'or massís a ésser un grapat de pedres.
Informació extreta de:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada