L'equipatge

Un cop es pot dir que estem oficialment de vacances, toca preparar allò més important del viatge: l'equipatge. Com que es tracta d'una ruta extraordinària, hem esmerçat esforços en absorbir tot tipus d'informacions provinents de diverses fonts. Fer el Camí de Sant Jaume no té res a veure amb qualsevol ruta de senderisme que haguem fet fins ara, i, per tant, cal estar a l'aguait. Anem a esmentar algunes coses que cal tenir presents:

1) Com més grossa sigui la motxilla, més temptacions tindrem d'omplir-la de futileses. Cal portar una motxilla, doncs, que s'adapti al màxim possible a l'equipatge que tenim previst dur durant la travessia.

2) Els objectes més grans i pesants hauran d'anar al més a prop possible de l'esquena. Un bon consell és anar omplint la motxilla col·locant-la en posició horitzontal. Començarem posant els objectes esmentats, per acabar posant els més lleugers al damunt procurant que no belluguin. D'aquesta manera no farem patir l'esquena mentre caminem.

3) En ple segle XXI no cal patir per passar fam. El Camí de Sant Jaume compta amb tot tipus d'establiments pensats per als pelegrins, i, a part, passarem tot sovint per grans urbs, fet que ens permetrà abastir-nos de provisions. Per tant, no ens sobrecarregarem innecessàriament l'esquena amb grans provisions d'aliments, i anirem comprant segons els anem ingerint.

4) A tots els albergs que trobarem durant el camí s'hi pot rentar la roba, així com estendre-la. Amb dues (o tres) mudes de cada peça de roba en tindrem de sobres. En cas de no estar eixuta, la podem penjar a la motxilla amb agulles imperdibles quan comencem a caminar l'endemà.

Pel que fa al calçat, caldrà gastar-se els diners en unes bones botes de muntanya que no estrenarem de cap de les maneres al Camí de Sant Jaume. Sens dubte, aquesta serà la millor inversió que podrem fer abans de començar aquesta aventura de gairebé vuit-cents quilòmetres. Alhora, també durem algun tipus de calçat lleuger, que ens serveixi per a dutxar-nos a l'alberg, i refer-nos de la caminada dia rere dia.

A partir d'aquí, només ens falta carregar-nos de paciència i gaudir de l'experiència, de ben segur inoblidable.

Tret de sortida

No crec que s'hagin de barrejar temes tan diversos com la política i la llengua, per exemple, amb el senderisme i la btt. És per això que m'he estimat més fer un bloc a part del que ja tenia. Tot i que encara està molt lluny d'allò que vull que sigui, he decidit començar a escriure, ja que, com en totes les coses, el principal és començar. Així doncs, fem-ho.

No fa gaire pensava en totes les sortides que hem dut a terme, i el cert és que comencen a ésser nombrosos els cims que hem fet amb la meva companya, l'Ona, així com els llocs que hem visitat per a fer-hi senderisme o btt. Això no obstant, la memòria és traïdorenca, i he decidit deixar constància de totes les sortides que he (o hem) fet en aquest bloc. A més de ser un bon exercici per a la meva memòria, que està molt fotuda, aquests apunts poden servir a algú a l'hora de fer alguna escapada.

Ens trobem a dos dies escassos d'iniciar les vacances d'estiu i ja comencen a aparèixer els primers símptomes de nervis causats per la imminent partença, que tindrà lloc la matinada del proper dissabte. A les set del matí hem d'estar a l'estació d'autobusos del Nord, a Barcelona. Allà, enfilarem direcció a Iruña, a Nafarroa, per agafar un altre bus fins a Orreaga (altrament dit Roncesvalles). Un cop al punt de partença, assistirem a la tradicional missa que es fa pels pelegrins just el dia abans de començar una de les rutes més massificades de la Península Ibèrica: el Camí de Sant Jaume.

Comptem amb vint-i-tres dies de vacances, que queden en vint-i-dos si descomptem el que perderem entre autobusos. Ja comencem malament si tenim en compte que el llibre que ens farà de guia està pensat per a fer el Camí Francès -que és el que farem nosaltres- en trenta-dos dies. Però no hi fa res. La nostra idea, a hores d'ara, és no marcar-nos fites i anar a gaudir del paisatge i de l'experiència. Si l'acabem o no, ja es veurà. A grans trets, el Camí Francès passa per Iruña, Logroño, Burgos, León, O Cebreiro i Santiago de Compostela. És a dir, Nafarroa, La Rioja, Castilla y León i Galiza. Les dues últimes em criden molt l'atenció ja que encara no hi he estat mai. La barreja de cultura, gastronomia i esport, fa que em vagi posant cada volta més nerviós a mesura que vaig escrivint aquestes línies. Ara, però, ho deixaré aquí. En tot cas, demà em dedicaré a anar retocant el bloc, fins a deixar-lo al meu gust, i sentir-me totalment còmode a l'hora d'utilitzar-lo com a diari, eina indispensable de tot pelegrí.