No crec que s'hagin de barrejar temes tan diversos com la política i la llengua, per exemple, amb el senderisme i la btt. És per això que m'he estimat més fer un bloc a part del que ja tenia. Tot i que encara està molt lluny d'allò que vull que sigui, he decidit començar a escriure, ja que, com en totes les coses, el principal és començar. Així doncs, fem-ho.
No fa gaire pensava en totes les sortides que hem dut a terme, i el cert és que comencen a ésser nombrosos els cims que hem fet amb la meva companya, l'Ona, així com els llocs que hem visitat per a fer-hi senderisme o btt. Això no obstant, la memòria és traïdorenca, i he decidit deixar constància de totes les sortides que he (o hem) fet en aquest bloc. A més de ser un bon exercici per a la meva memòria, que està molt fotuda, aquests apunts poden servir a algú a l'hora de fer alguna escapada.
Ens trobem a dos dies escassos d'iniciar les vacances d'estiu i ja comencen a aparèixer els primers símptomes de nervis causats per la imminent partença, que tindrà lloc la matinada del proper dissabte. A les set del matí hem d'estar a l'estació d'autobusos del Nord, a Barcelona. Allà, enfilarem direcció a Iruña, a Nafarroa, per agafar un altre bus fins a Orreaga (altrament dit Roncesvalles). Un cop al punt de partença, assistirem a la tradicional missa que es fa pels pelegrins just el dia abans de començar una de les rutes més massificades de la Península Ibèrica: el Camí de Sant Jaume.
Comptem amb vint-i-tres dies de vacances, que queden en vint-i-dos si descomptem el que perderem entre autobusos. Ja comencem malament si tenim en compte que el llibre que ens farà de guia està pensat per a fer el Camí Francès -que és el que farem nosaltres- en trenta-dos dies. Però no hi fa res. La nostra idea, a hores d'ara, és no marcar-nos fites i anar a gaudir del paisatge i de l'experiència. Si l'acabem o no, ja es veurà. A grans trets, el Camí Francès passa per Iruña, Logroño, Burgos, León, O Cebreiro i Santiago de Compostela. És a dir, Nafarroa, La Rioja, Castilla y León i Galiza. Les dues últimes em criden molt l'atenció ja que encara no hi he estat mai. La barreja de cultura, gastronomia i esport, fa que em vagi posant cada volta més nerviós a mesura que vaig escrivint aquestes línies. Ara, però, ho deixaré aquí. En tot cas, demà em dedicaré a anar retocant el bloc, fins a deixar-lo al meu gust, i sentir-me totalment còmode a l'hora d'utilitzar-lo com a diari, eina indispensable de tot pelegrí.
No fa gaire pensava en totes les sortides que hem dut a terme, i el cert és que comencen a ésser nombrosos els cims que hem fet amb la meva companya, l'Ona, així com els llocs que hem visitat per a fer-hi senderisme o btt. Això no obstant, la memòria és traïdorenca, i he decidit deixar constància de totes les sortides que he (o hem) fet en aquest bloc. A més de ser un bon exercici per a la meva memòria, que està molt fotuda, aquests apunts poden servir a algú a l'hora de fer alguna escapada.
Ens trobem a dos dies escassos d'iniciar les vacances d'estiu i ja comencen a aparèixer els primers símptomes de nervis causats per la imminent partença, que tindrà lloc la matinada del proper dissabte. A les set del matí hem d'estar a l'estació d'autobusos del Nord, a Barcelona. Allà, enfilarem direcció a Iruña, a Nafarroa, per agafar un altre bus fins a Orreaga (altrament dit Roncesvalles). Un cop al punt de partença, assistirem a la tradicional missa que es fa pels pelegrins just el dia abans de començar una de les rutes més massificades de la Península Ibèrica: el Camí de Sant Jaume.
Comptem amb vint-i-tres dies de vacances, que queden en vint-i-dos si descomptem el que perderem entre autobusos. Ja comencem malament si tenim en compte que el llibre que ens farà de guia està pensat per a fer el Camí Francès -que és el que farem nosaltres- en trenta-dos dies. Però no hi fa res. La nostra idea, a hores d'ara, és no marcar-nos fites i anar a gaudir del paisatge i de l'experiència. Si l'acabem o no, ja es veurà. A grans trets, el Camí Francès passa per Iruña, Logroño, Burgos, León, O Cebreiro i Santiago de Compostela. És a dir, Nafarroa, La Rioja, Castilla y León i Galiza. Les dues últimes em criden molt l'atenció ja que encara no hi he estat mai. La barreja de cultura, gastronomia i esport, fa que em vagi posant cada volta més nerviós a mesura que vaig escrivint aquestes línies. Ara, però, ho deixaré aquí. En tot cas, demà em dedicaré a anar retocant el bloc, fins a deixar-lo al meu gust, i sentir-me totalment còmode a l'hora d'utilitzar-lo com a diari, eina indispensable de tot pelegrí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada