Rescato aquest bloc després d'haver-lo creat per fer una crònica "en directe" del Camí de Sant Jaume, altrament dit de Santiago. Un cop començada l'aventura, em vaig adonar que no era viable aconseguir ordinadors a tots els albergs, ni tenir ganes de posar-s'hi diàriament.
Com a resum d'aquella experiència, però, queden els tres-cents quilòmetres que vàrem fer i que separen Orreaga de Burgos, on vam acabar amb la idea de guardar-nos alguns dies de vacances per descansar. La resta ja veurem quan la fem ja que enguany és any Xacobeo i estarà encara més massificat (si és que és possible!).
Sens dubte es tracta d'una d'aquelles coses que s'ha de fer. Tard o d'hora, però s'ha de fer. Caminar per les muntanyes navarreses, per les vinyes de la comunitat de La Rioja o pels camps de blat i girasols de Castella, no té preu, encara que a vegades es pugui fer feixuc. Però si em quedo amb alguna cosa en especial, a banda dels paratges que et trobes pel camí, és amb la quantitat de gent d'arreu del món que arribes a conèixer. Hi ha un bon rotllo impressionant.
Dit això a mode de resum molt breu, intentaré penjar algunes fotos ben aviat, per allò que més val una imatge que cent paraules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada